La Màquina de Babbage.

Charles Babbage va ser, amb molta anticipació el precursor de la computació que naixeria un segle després.
Treballant en una era preeléctrica, va descobrir principis que van ser portats a la pràctica per von Neuman en els anys 1940.

Amb l'avanç a salts de la tecnologia, a la fi del segle XVIII, les taules matemàtiques van ser adquirint recent importància com ajuda per al càlcul. Aquestes taules solien estar plenes d'errors, imputables tant a l'execució dels comptes com al procés d'impressió. El sistema emprat era el "mètode de les Diferències", la característica era basar tot càlcul en l'addició, sumant quantitats, per complexa que fos la funció. Això simplificava molt la tasca dels "computadors" (així es deia en aquells temps als calculistes), reduint el marge d'error ja que és més fàcil sumar que multiplicar.

Un altre avantatge residia en què cada resultat es basava exclusivament en un altre anterior. Per tant, si el resultat mil·lèsim és correcte, també ho són els 999 anteriors. En 1820, Charles Babbage, conscient dels problemes inherents a la realització d'una taula, va decidir dissenyar i construir una màquina que pogués computar i deixar escrites taules matemàtiques, una màquina de diferències.

Quan va tenir un model capaç de treballar amb sis dígits a una diferència constant, va sol·licitar ajuda al govern per construir a escala real la seva enginyosa màquina.

Però, amb el temps, després de gastar les partides de fons assignats rebuts a fons perdut, Babbage va arribar a la conclusió que fer una màquina a escala real era molt més complicat que fabricar un prototip, i va descobrir que l'enginyeria de l'època no estava en condicions de realitzar el projecte. Per això, va emprar diversos anys en dissenyar la mecànica i les eines.

Fins que, en 1833, Babbage va concebre la idea de desenvolupar la Màquina Analítica, que exigia procediments matemàtics molt més sofisticats encara. La idea de la Màquina Analítica es va independitzar, finalment, del projecte precedent. Era molt similar, en concepte, als actuals ordinadors. Era decimal -el sistema més natural per a l'home, encara que Babbage fora britànic- i capaç i realitzar virtualment culquier operació. La Màquina -quan estigués construïda- seguiria instruccions programades que els homes crearien en el seu interior i fins i tot seria capaç d'optar entre les diverses instruccions, basant-se en els resultats de les operacions anteriors. Tant les dades com les instruccions li ingressaven per separat, en targetes perforades.

Els resultats finals sortirien impresos automàticament. La major innovació era el contingut d'un cilindre per a control d'operacions complexes, com multiplicació divisió.

No se sap exactament en quina mesura els treballs precursors de Babbaqe van influir sobre el disseny dels primers ordinadors electrònics en el nostre segle, però és sorprenent la similitud de conceptes.